 |
| Préstec d' EL ROTO |
Recentment m’han arribat dos articles força preocupants sobre
una de les sèries de TV3 amb més audiència: Merlí.
Les paraules clau que m’ha
empès a escriure aquestes línees són: audiència
i educació.
Com diuen els de APM (programa de pur “passatemps”, paraula
que m’agrada pel que té de franca): "la televisió és cultura"... i jo
afegiria "cultura esbiaixada".
S'ha d'anar molt en compte amb els
productes televisius ( "mass media", com diuen en anglès, comunicació
de les masses, que som tots nosaltres encara que no ens agradi). I encara més
amb productes que pretenen ser culturals o educatius. Atenció! Rasquem per copsar el rerefons, el que no es veu però es destil·la.
Davant d’un programa amb pretensions culturals abaixem la
guàrdia, correm el risc de donar-li el vist-i-plau sense activar al màxim el
nostre sentit crític. Merlí n’és un exemple. Una col·lecció de magnífics actors,
una pàtina de filosofia, un entorn educatiu, musica triada acuradament, no
qualsevol cosa, ... i el 99% dels telespectadors ens hi reconeixem en ella, perquè
tots hem estudiat en un institut, molts estan relacionats amb el món de la
docència, tots hem estat fills i alguns són pares.
Vull deixar-vos unes frases dels articles que us comento,
per que us animeu a llegir-los i treure les vostres pròpies conclusions:
Blog “Tot al revés”: ”Podríeu comentar a l’equip de
guionistes de Merlí, que les filòsofes també han creat coneixement i han
generat idees innovadores per explicar el món?” Em pregunto si les noies i
els nois de la sèrie coneixeran alguna filòsofA, perquè vistos els capítols emesos fins ara res ho fan preveure”.
Blog “Zena”: “En una primera ullada a les fotos promocionals
de la sèrie, com la que il·lustra la notícia sobre la seva emissió a l'Estat
espanyol que hem enllaçat anteriorment, ja crida l’atenció la desproporcionada
presència masculina (10 a 3). En el millor dels casos, això sol ja seria
preocupant en la mesura que limita la diversitat de personatges femenins: nois
en veurem de tota mena, mentre que pel que fa a les noies ens haurem de
conformar amb una mostra reduïda. Malauradament, Merlí està lluny de ser el
millor dels casos. Les dones no només hi són infrarepresentades entre els
alumnes i professors (i sobrerepresentades en l’àmbit familiar): el pitjor és
la manera en la que els personatges femenins i les interaccions entre homes i
dones hi són representades”.
Jo espero que la tendència canviï, perquè el que està
passant amb Merlí també passa amb altres casos. En canvi la sèrie La Riera, en
els aspecte de tractament de gènere és molt menys tòpica i més oberta. Trobem
perfils femenins i de pes en tots els àmbits que es mostren en pantalla (la
cuina, la direcció, la corrupció) i diferents rols en l’aspecte amorós i
sexual. Però és clar, la Riera és només una sèrie de migdiada.
Poc més puc afegir al que diuen Andreu Ballús a “Zena” i
Rosa Vendrell a “Tot al revés”. Però crec que formen un tàndem, en aquest cas,
que es complementa i val la pena llegir en conjunt. Aquí teniu els enllaços. I
bon profit.