dijous, 6 d’octubre de 2016

QUAN EM VINGUIN A BUSCAR - Àfrica Ragel



Vaig conèixer l’Àfrica Ragel fa molts anys, en un entorn gens literari. Res em feia pensar que vint anys després la retrobaria com a fructífera escriptora amb uns quants llibres a les espatlles. Tenia moltes ganes de llegir-la i encara em vaig animar més després de les primeres pàgines: l’Àfrica estava tractant un personatge molt conegut a les contrades on visc i del qual me n’havia parlat profusament l’escriptor Toni Orensanz. El personatge en qüestió és en Nicomedes Méndez, botxí que exercí  a les províncies de Tarragona i  Barcelona entre el segle XIX i XX.

La novel·la arrenca amb un fet colpidor i basat en fets reals: els darrers instants abans de l’execució pública amb garrot vil de l’Isidre Montpart, mentre afirma que és innocent. A partir d’aquí, amb un flash-back que es tancarà a la darrera pàgina, sabrem què ha portat a l’Isidre al patíbul.

L’Àfrica ens situa a la Barcelona de finals del XIX i inicis del segle XX, en plena expansió demogràfica i urbanística. El personatges principals es mouen entre Poble Nou (un barri obrer, un niu de fàbriques i de tallers tèxtils), Gràcia (recentment engolida per la gran urbs que vol ser Barcelona) i les Rambles (barri per on es belluga l’afamat botxí a la recerca d’una mica d’humanitat).

Coneixerem la històries de les famílies dels obrers de les fàbriques del Poble Nou amb les seves misèries, odis, amors i desitjos de prosperar. També la vida del botxí Nicomedes Méndez, de la seva dona i de la seva filla, marcats tots ells per l’ofici ben pagat però molt mal vist. Gran importància té també en Malaherba, el nen obrer, que és pur instint de supervivència.

Vull destacar la verosimilitut dels personatges (i de les històries i de les situacions), l’ambientació molt ben treballada (fruit d’una profunda tasca de documentació i d’immersió en l’espai i en el temps) i un complex desenvolupament de l’interior dels personatges, dels seus pensaments, desitjos, pors... L’Àfrica Ragel sap transmetre la manera de viure de la època en els diferents estaments que toca (obrers explotats, baixa burgesia), cosa que no aconsegueixen molts escriptors de best Sellers falsament històrics (no vull dir noms).

Els sentiments de frustració  i impotència dels obrers, les ànsies per sobreeixir i prosperar a costa del que sigui, la indiferència del sector burgès en front de la pobresa, el desencís per la vida conjugal i per l’estigma de l’ofici de botxí que pateix en Nicomedes, la sensibilitat de la filla abocada a una vida sense esperança, són colpidores i autentiques. I sobretot el curs d’una vida que desemboca en el no res que es la vida del nostre protagonista, l’Isidre, ens fa empatitzar profundament amb el mosaic de vicissituds i drames que assetgen als protagonistes.

Les desventures dels personatges, molt dures i cruels en algunes ocasions, suren per damunt de les històries d’amor i desamor. El diàleg inicial del Xato i l’Ostranini anima a pensar que ens endinsarem en les vagues i protestes fruits de l’anarquisme que es va viure en l’època. Però aquests temes només apareixen com a rerefons  Els apunts més íntims i la trama d’acció està molt ben dosificades, assolint un equilibri que fa que t’enganxis a la lectura fins al final.

Per acabar apuntaré una de les reflexions que ens fa l’autora: la cultura és la base de la rebel·lió, per això l’Isidre va indissolublement lligat a la lectura i a l’ensenyament de les lletres i concretament a “Moby Dick”, de Herman Melville, paradigma de la lluita entre desiguals. Ja sabem que  l’analfabetisme ha estat l’eina de la submissió des de temps immemorials.

Us recomano molt la seva lectura, sé que la disfrutareu, especialment als que us agradi conèixer aquella Barcelona i aquells oficis dels que ja no es parla però que formen part de la nostra història més propera.

Quan em vinguin a buscar / Àfrica Ragel /  Tigre de Paper Edicions (2015) / 228 pàg. / ISBN 978-84-943205-9-0

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada