Publicacions i Premis

NOVEL.LA:

CENDRA
Editada per Pagès Editors (Desembre 2016)
Sinopsi:
 

1976. Un any després d’haver resolt la mort del Severino Gil a Cap llàgrima sobre la tomba, tot just estrenada la democràcia, l’Elíades Bel es troba embolicat en nous misteris per les terres de l’Ebre. Un terrible incendi, assassinats, corrupció, empresaris sense escrúpols i la recerca d’una família dispersada després de la guerra civil, el portaran a investigar des d’Arnes a Horta de Sant Joan, Gandesa, Tortosa, Alcanyís, Tarragona i Cornellà de Llobregat. 

L’Elíades, fotògraf i investigador eventual, comptarà amb l’ajuda del seu cosí lo Margalló, un pagès de Vall-de-roures; de la Susi, una perruquera molt trempada; de mossèn Amadeu i de l’inefable tinent Estrada, que gaudeix d’una, fins ara tranquil·la, jubilació.


Un nou viatge per un territori fascinant i per la seva història punyent, encara propera. Viatge que compartirem amb un mosaic de personatges molt humans, tocats per les dures circumstàncies de la vida. Llops i xais que acabaran sent, sense excepció, res més que cendra.


CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA
Editada per Pagès Editors(Març 2014)

Tast:
Si el meu cosí lo Margalló no hagués insistit tant per anar a buscar bolets, jo seguiria sent un foraster de la capital, de tracte poc sociable, discret i un pèl estrany, que no donava que parlar als habitants del poble. Però lo Margalló podia arribar a ser tant pesat que, tot i no haver començat la temporada, m'havia arrossegat cap al Mas Nou. Jo estava a casa, escoltant a la radio la veu inconfusible d‟Arias-Navarro en una intervenció a Las Cortes. Sense saber el que m‟esperava, xarrupava un cafè amb aiguardent i em cruspia un plat de casquetes del forn de Dalt. Amb gest d'impaciència em va fer engolir l'esmorzar a corre-cuita. “Serem los primers en omplir un basquet, enguany”. De bolets, s'entén. Això m'havia dit. I allí, al vell mas on lo Massot guardava les ovelles, s'havia embolicat la troca.


CONTES:

L'ARBREDA EBRENCA. Recull de relats
Inclou el conte "La noguera de l'era" amb el pseudònim Ginger Cayenna:
 La Mariona va naixer amb les primeres pluges de l'any. Sa mare la va voler batejar el més aviat possible. "Los xiquets menuts són propensos a fugir rere els àngels, que se'ls volen endur tendrets, abans no caiguen en lo pecat", deie sa mare.
....



TREN DE VAL DE ZAFÁN. Narrazions-Escritos-Relats
Inclou el conte "El darrer tren", amb el pseudònim Ginger Cayenna

En arribar a Les Vals he posat un peu fora del cotxe, cagant-me en el meu optimisme. Els nuvolots negres que cobrien el cel de Barcelona aquest matí, presagiaven una jornada tempestuosa. Però jo, imprevisiblement entusiasta, havia decidit calçar-me amb les sabates de pelll girada. Les terres de l'interior són seques, vaig dir-me. I el cel gris semblava emblavir-se cap a l'horitzó, en direcció a Terol.Passaré un bon grapat de dies al poble, i paga la pena entrar-hi amb bon peu.
...



SHAZAM I ALTRES NARRACIONS.
Inclou el conte "Rumors a Rocalleda", finalista del premi Vent de Port 2014

Tast:
   És un dissabte tardorenc. Diumenge no es pot faltar a missa de dotze. Cal anar mudat, mostrar respecte per Nostre Senyor. Tanmateix demà hi ha partida de caça a les sis de la matinada. No hi haurà temps d'empolainar-se. Per això el Bellisens és a la barberia de l'oncle Pepe, fent-se afaitar la barba aspra que tan molesta la seva dona. La garbinada de paraules que ix de la boca del Cinto li fa pessigolles a l'orella. No es gira, no mira el seu interlocutor, ni tan sols de reüll. La navalla de l'oncle Pep dansa a un pam dels seus ulls. 
...

POEMES:


POESIA A LA FRONTERA. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana
Inclou els poemes "No em diguis que no ho saps" i "La línea", amb el pseudònim Ginger Cayenna



No em diguis que no ho saps: 
quan tu bufes
el garbí em despentina
i el cerç gelat de la muntanya
envitralla els ametlers de la vall nostra.
No en diguis que no ho saps:
si tu plores
el meu riu es desboca
i les onades paoroses del meu destí
duen per cresta la teva escuma blanca.
No em diguis que no ho saps,
si ens banya la mateixa rosada.
Busco la meva arrel
sota els camps llaurats de vinya i avellana
i buscant, buscant trobo el tronc
de la teva olivera mil·lenària.
La pols eixarreïda dels estius secs
m’ha ressecat la pell.
A tu t’ha colrat les espatlles.
És l’hora baixa.
Em miro a l’espill:
el que veig és la teva mirada.

No em diguis que no ho saps:
Els meus difunts amaren de cendra
les teves tombes oblidades.

 
PREMIS:


- Finalista Premi Ferran Canyameres de novel.la, 2012. 
(Omnium Cultural Terrassa).












- Premi del jurat al millor microrelat negre, 2011 
(Centre Cultural La Bòbila. Hospitalet del Llobregat).

9 mil.límetres:

9mm, 8 trets, 7 ferides, 6 gemecs, 
5 llàgrimes, 4 disculpes, 3 amants, 2 excuses, 
1 sospir, 
cap remordiment.

El podeu veure escenificat a: http://vimeo.com/59849216














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada